Les Cases les nostres Fortaleses:
Tonucci, ens fa
entendre que els nens no poden ser presoners dels seus pares, no poden viure i
conèixer el món des de casa, els tenim protegits de tot allò que entenem per
dolent, però no ens adonem que nosaltres mateixos els estem privatitzant la
vida durant els primers anys.
També parla sobre
els accidents domèstics, causats perquè els nens estan empresonats a casa.
Aquests nens passades tantes hores entre les mateixes parets, un espai monòton
a ulls d’un creador com es un nen petit, això crea distracció i intenten distreure’s
amb qualsevol cosa fins al punt que poden posar en perill la seva integritat
física.
Hem de procurar que
els nens no passin tantes hores a casa, que puguin sortir, trobar-se a fora amb
d’altres nens, i assumir petits riscos per aprendre a defensar-se dels perills
de la vida.
La veritat, que si
la societat fos d’una altra manera proposar-se aquestes metes seria molt més fàcil,
si es podes prescindir de la delinqüència, les drogues, la violència, l’addicció…
crec que llavors tot podria millorar.
La ciutat per als nens:
Francesco Tonucci
ens parla de la ciutat dels infants, aquest projecte tracta de canviar el punt
de referencia i situar l’infant en el centre. Diu que la societat adulta hauria
d’acostumar-se a entendre a tots aquells que són diferents dels adults.
L’objectiu del
projecte és crear les condicions perquè els infants puguin sortir novament de
casa sols, una iniciativa molt important, és concedir la paraula als nens i
apendre a escoltar-los, tenir en compte les seves idees i les seves propostes i
així poder millorar el creixement d’aquestos i de la ciutat.
La familiaritat amb l’escola:
Tonucci creu que l’escola
s’hauria d’assemblar a les nostres cases i una mica menys a l’escola. Com l’originalitat
de la decoració, l’ordre la neteja… Diu que també existeix una proposta
radical, però factible: transformar una escola d’aules en una escola de
tallers. Fer que cada aula estigui especialitzada en un àmbit determinat del
coneixement i que els alumnes vagin passant d’un taller a un altre segons les
matèries que han de seguir en cada moment.
Valoració personal:
Crec que els aspectes
tractats en el llibre de Tonucci són molt interessants, si l’escola fos com ell
explica l’educació i la societat prosperaria i així es crearia un “millor” món.
Totes les propostes que dóna són realment bones, l’únic que és molt difícil
complir-ho per arribar a millorar la
societat, s’hauria de començar de nou.
Com diu Tonucci
aquest llibre aconsegueix suggerir-nos actituds més respectuoses amb els
nostres fills, alumnes i joves, no tant per preparar-los per a un futur millor sinó
per crear un present millor en el qual tant ells com nosaltres puguem gaudir d’una
qualitat de vida més alta.
