Lectura de: L’Elogi de la
feblesa,
d’Alexandre Jollien.
SINTESI: Aquest relat autobiogràfic d'una vida singular i sorprenet narra el camí seguit per Jollien, un jove amb paràlisi cerebral que després d'un llarg periple, va aconseguir estudiar a la Universitat.
1. En que consisteix aquesta obra autobiogràfica. Què hi
plasma l’autor? Com ho plasma, per què ho plasma?
Aquesta obra, és un relat autobiogràfic d’Alexandre Jollien, un jove amb
paràlisi cerebral, el qual narra la seva experiència des de que va sortir d’un
taller per a persones discapacitades, amb el propòsit d’estudiar filosofia a la
universitat. Es un diàleg fictici entre Alexandre i Sòcrates on es qüestionen
les diferències de normalitat i anormalitat.
Durant la lectura observem tots els seus reptes, les seves dificultats, la
seva gran capacitat d’integració, de voler saber ,de voler aprendre per trobar
un sentit a la vida.
2.
El mètode socràtic en l’Elogi de la feblesa.. La forma i el fons del diàleg amb Sòcrates.
Aquest
relat autobiogràfic està escrit en forma de diàleg, aquest es du a terme
gràcies a la conversació de Alexandre Jollien i Sòcrates. A mesura que passa la
lectura Sòcrates utilitzant el seu mètode, fa que Alexandre expliqui el que li
passava i que en tragués unes conclusions.
El
mètode Socràtic era el diàleg, ell conversava amb Alexander. Ell feia preguntes
i escoltava les diferents respostes i opinions per després treure’n
conclusions. Alexander amb l’ajuda de les preguntes, s’adona que no sap on esta
la frontera de la normalitat amb la anormalitat, tot es diferent de com ell
creia.
Sòcrates
utilitza la ironia per fer-li contesta les preguntes establertes d’una manera
indirecta. Consistia en reconèixer que no sabia res sobre el tema que estaven
parlant, per després a base de preguntes fer veure aquells que creien que en
sabien que no en saben massa. Només quan es reconeix que no se sap, quan s’han
superat els propis prejudicis, es pot aprendre. Per aconseguir això, a través
de diferents preguntes, feia caure en contradiccions els seus interlocutors.
Sòcrates
també utilitza la maièutica, aquesta
era l’activitat de les llevadores (la seva mare ho havia estat), aquestes
ajuden les dones en el moment de parir. Sòcrates amb les seves preguntes pretenia ajudar a les
persones perquè reflexionessin i trobessin les respostes als seus dubtes
“trobar la llum com en el part”.
3.
Tria
un o alguns dels temes que són presents a l’obre de Jollien: l’amistat, la
normalitat, els educadors, l’educabilitat de l’ésser humà, l’esforç… Fes-ne una
reflexió mostrant el punt de vista de Jollien. Per anar més a fons, cita i
comenta fragments del text.
“La normalitat”
Al
començament de l’obra, Alexandre està molt preocupat per no ser “normal”, ell
no es valora com ha persona que es, sinó que es desprecia per la seva
discapacitat per no ser igual als altres.
Alexandre:
“Oh estimat Sòcrates!,.... Comptat i
debatut jo no era normal” (Pàg:23)
En
el transcurs de l’obra, Alexandre se n’adona que no ser del tot normal no
significa res, no seràs ni més ni menys important, fins al punt que te el dubte
que potser els anormals són els altres. Alexandre creu que l ’anormalitat dóna
una motivació per superar-se ell mateix i esdevenir un home de profit.
Treu
la conclusió que la normalitat o no, sol depèn de la situació en que et trobis,
i que lo més important és ser un mateix i tenir criteri.
4.
Quin
efecte ha tingut en tu aquesta lectura? En què t’ha fet pensar i t’ha
interrogat? En què t’ha fet canviar? Què t’ha fet pensar?`
Acabat el llibre “L’Elogi de la
feblesa” d’Alexandre Jollien, , he quedat impressionat amb la força de
voluntat i superació que ha tingut Alexandre durant els anys de vida narrats,
com ha evolucionat gracies a tots els seus esforços i donar mèrits a una
persona amb paràlisi cerebral com ell per com se n’ha sortit i ha pogut
adaptar-se a un món difícil per a ell.
Fer entendre a tothom que ningú es igual que l’altre, que cadascú té els
seus punts forts i punts febles, altres més greus, altres menys, però que tot i
això són persones i que ningú ha de ser discriminat o apartat de la societat
per un defecte.
I que les persones que no es senten “normals” que admirin el valor
d’Alexandre per voler tirar endavant, per fer el que li agrada i ensenyar que
tot pot ser possible encara que tinguis algun problema.
Recomanaria aquesta història a tothom, perquè es digne d’admirar. Ens hem
de parar a pensar que no ens podem queixar per tonteries, quan hi ha persones que per d’altres causes si
troba cada dia i se’n surten.
